25 ANYS DEL 1r TELECADIRA DESEMBRAGABLE
L’any 1995 a Masella inauguràvem el nostre primer telecadira desembragable: el Masella Jet. Amb ell començàvem un període d’inversions importants que ens havien de projectar com una estació moderna en instal·lacions, en serveis i amb garantia de neu.
QUÈ ÉS UN TELECADIRA DESEMBRAGABLE?
Un telecadira desembragable ens permet una pujada i baixada més còmoda gràcies a l’alentiment de la velocitat per la qual circula el vehicle (cadira) a la sortida o embarcament del remuntador i en el retorn o arribada del mateix. En comparació a un telecadira pinça fixa, en què les cadires van subjectades al cable principal de forma fixa, en un desembragable les cadires s’equipen amb una pinça que s’obre i tanca de nou gràcies a un sistema d’embragatge que s’activa en els trams d’embarcament i d’arribada. A més de la comoditat esmentada, el desembragable permet més capacitat de càrrega, més velocitat i igual seguretat.
La darrera dècada del segle XX va ser per Masella la de la renovació i la posada al dia. L’estació, inaugurada l’any 1967, havia anat creixent en relativament pocs anys en pistes i remuntadors, però un cop assolides les inversions més importants, implementades en un termini de deu anys, ens vam aturar. Si pel que fa a la neu continuàvem confiant, només, en les precipitacions naturals, quan a la resta d’estacions del Pirineu ja feia força anys que havien apostat per la neu produïda, en la qüestió dels remuntadors les inversions també s’havien quedat aturades a finals dels anys setanta coincidint amb l’extensió màxima del domini esquiable. Recordem que l’any 1971 vam arribar amb els teleesquís fins a la Tosa d’Alp (2.535 m) i un any més tard ampliàvem el domini esquiable fins a Coma Oriola (1972). La darrera gran inversió en aquells inicis es va enllestir l’any 1977, amb la construcció de l’hotel peu de pistes Alp Hotel Masella. Hem d’admetre, doncs, que en aquest sentit vam ser molt prudents a l’hora de generar més despesa.
En arribar als anys vuitanta vam reprendre algunes inversions en teleesquís, però no és fins als anys 1994 i 1995 que tornem a fer el salt definitiu per començar a posar al dia les instal·lacions. I no només els remuntadors, sinó que el mateix va passar amb els serveis o amb la posada en marxa dels primers canons de neu. L’any 1994 instal·làvem els primers innivadors, una inversió estratègica de cara a garantir el producte més important: la neu. Aquella aposta per la neu produïda havia de donar tot el sentit al següent capítol: el telecadira el Masella Jet, un quatre places desembragable que seria el primer del Pirineu gironí i el segon del Pirineu català, després de Baqueira.
25 ANYS DEL MASELLA JET
A l’estiu de 1995 a Masella ens preparàvem per a fer realitat una inversió que esdevindria clau i estratègica per posicionar-nos de nou en el llistat d’estacions capdavanteres del Pirineu. Un any abans s’havia començat la primera fase per proveir de neu produïda l’estació i en aquell estiu del 95 implementàvem la segona fase de la xarxa de canons i la instal·lació del telecadira desembragable Masella Jet.
La inversió total en el nou remuntador, sumada a la segona fase d’innivació, va superar els 1.600 milions de pessetes, xifra que traduïda en euros seria d’aproximadament 10 milions.
El Masella Jet estava destinat a unir el Pla, a la cota 1.620, amb el Cap de Bosc, a la cota 2.135. Amb una llargada de 1.720 metres, la velocitat del telecadira permetia salvar el desnivell de 500 metres i fer aquest recorregut en només 6 minuts.
UN POMA DESEMBRAGABLE DE 4 PLACES
La instal·lació i construcció del telecadira va ser confiada al fabricant Poma, i es tractava del model Omega. La línia, d’1,7 km, es va equipar amb 19 pilones i 115 cadires, que a una velocitat de 5 m/s permetia remuntar fins a 2.200 persones/hora.
La instal·lació de les pilones a la línia va ser tot un esdeveniment, ja que hi va intervenir un helicòpter de doble hèlix o rotor d’origen rus, un fet que va despertar l’interès de la premsa del moment. En alguns diaris, com en El Punt o al Diari de Girona, hi van dedicar un espai a la portada i tota una pàgina sencera a l’interior.
Gràcies a la construcció d’aquest telecadira, l’accés als cobejats teleesquís de la Tosa (amb base a la cota 2.120), es feia de forma ràpida i directe. Abans de la seva construcció, per arribar als esmentats teleesquís des del Pla de Masella, els esquiadors havíem de fer-ho mitjançant la combinació del telecadira biplaça que sortia del Pla i pujar fins al capdamunt de la Pleta, seguint un traçat més o menys paral·lel a l’actual telecadira TGV.
Un cop dalt la Pleta calia baixar esquiant per la pista Volta Maria, o alternativament per la Davallada, fins a una clariana de bosc (cota aprox. 1850) on hi havia ubicada la terminal de sortida del telecadira biplaça que portava per nom Cap de Bosc. Aquest vell remuntador, actualment en desús però del qual encara podem veure’n totes les pilones i cadires en el traçat, tenia el retorn ben a prop de l’actual bar-cafeteria de Cap de Bosc.
Vint-i-cinc anys després el Masella Jet continua sent una de les columnes vertebrals del nostre domini esquiable, si bé és cert que la posada en marxa del telecadira TGV, l’any 2004, va ajudar a repartir la funció de remuntador imprescindible per al funcionament integral de l’estació.
Vam inaugurar el telecadira el 28 de desembre de 1995.
